Mi, državljani Evrope, kritični slovenski intelektualci in neodvisni posamezniki

protestiramo nad agresivno politiko Kraljevine Španije do njene province Katalonije.

Obsojamo nasilje policijsko-vojaških enot (Guardia Civil) nad prebivalstvom, ki je 1. oktobra poskušalo glasovati in je glasovalo o prihodnosti Katalonije. Naša moralna dolžnost je podpreti naravno pravico Kataloncev do samostojne in neodvisne države, če se bodo tako odločili svobodno in demokratično, brez policijskega nasilja, ustrahovanj, medijskih manipulacij na obeh straneh, množičnih mitingov in drugih oblik režirane kolektivne psihoze.

Razočarani smo nad molkom Evropske komisije, Evropskega sveta, Sveta ministrov in drugih bruseljskih institucij. Bojimo se, da ne gre zgolj za zatiskanje oči ali ideološko solidarnost z vlado v Madridu, ampak tudi za dvojna merila. Če bi se bila Katalonija "zgodila" eni izmed nekdanjih komunističnih dežel srednje ali vzhodne Evrope, bi se bruseljske institucije in evropski politiki odzvali drugače. Obsojali bi policijsko nasilje nad državljani, govorili o kršitvi 7. člena Evropske pogodbe in javno grozili s političnimi sankcijami proti državi kršiteljici.

Res je tudi, da je bil molk držav in institucij posledica strahu Francije, Združenega kraljestva, Italije in drugih zahodnoevropskih držav, da bi se tudi njim ne zgodila "Katalonija"; da ne bi podrejene manjšinske etnične skupine tudi pri njih zahtevale narodne samoodločbe.

Zaskrbljeni smo zaradi takšne očitne dvoličnosti. Mislimo, da je v razmerah, v kakršnih se je znašla Evropa, alarmantno, če se zaradi surove represije oglasi samo nekaj premierjev, ministrov in bivših predsednikov, velika večina najvišjih državnih predstavnikov in institucij pa molči in se spreneveda glede svoje soodgovornosti za morebitno restavracijo avtoritarnih režimov na obrobju Evrope. Ravno Katalonija, ki je zaradi svoje republikanske preteklosti v času Francovega režima najbolj trpela, je lakmusov test naše državljanske in evropske zavesti.

V primerjavi s Katalonijo je bila Slovenija v boljšem položaju, ker ji pred plebiscitom nihče ni grozil z odvzemom samostojnosti in ker ni bilo jugoslovanske policije, ki bi ustrahovala volivce. Tisti, ki se spotikajo ob katalonsko volilno udeležbo, pozabljajo, da so nekatere katalonske stranke podružnice madridskih, da je bilo prebivalstvo Slovenije bolj homogeno kot katalonsko, predvsem pa pozabljajo, da pri nas zvezna policija ni razbijala volišč in konfiscirala volilnih skrinjic, povzročala izpada elektronskih naprav itn.

Referendum je najvišja oblika neposrednega ljudskega odločanja. Ne glede na nasilje španske Guardia Civil je bila izražena volja katalonskega ljudstva po suverenosti dovolj jasna - in tega ne moreta spremeniti ne španska vlada ne kralj Španije, ki pozabljata, da glede katalonske pravice do samoodločbe prevlada mednarodni ius cogens, tj. Wilsonovo načelo o samoodločbi narodov.

Zaskrbljujoče je tudi mitingaštvo, ki se ga uporablja Španija za ustvarjanja protikatalonskega razpoloženja. Takšno tehnologijo vladanja poznamo iz časov razpadanja Jugoslavije. Miloševičevski duh pa je, ko je enkrat ušel iz steklenice, prinesel neizmerno človeško gorje, materialno uničenje in ogromno duhovno praznino. Če je edini odgovor vladajoče španske politike na katalonske težnje po samostojnosti ta, da na ulicah Barcelone začne s "kontrarevolucijo", zavrača pa dialog s katalonskimi oblastmi, potem se bojimo, da so pred Evropo mračni časi.

Oblast, ki svojim ljudem prepoveduje izvajanje neposredne demokracije, ni demokratična. Vlada, ki nad lastne državljane pošlje paravojaške zamaskirane enote, vzbuja strah in nezaupanje. Ker najvišje bruseljske institucije niso obsodile spornih sredstev in metod španske vlade v Kataloniji, smo prepričani, da se morajo oglasiti civilna družba, cerkev in intelektualci.

Tistega, kar smo pred četrt stoletja terjali zase in si tudi izborili, ne moremo odrekati drugim, še posebej narodom v stiski ne. In če je že skoraj vsa Evropa umazana od nenačelnosti in hinavščine, smo lahko vsaj mi v teh trenutku svetle izjeme. Svetilnik svobode za vse ponižane in diskriminirane narode.

V Ljubljani, 10. oktobra 2017

Dejan Steinbuch

Dimitrij Rupel

Boštjan M. Zupančič

Marko Voljč

Laris Gaiser

Mitja Čander

Maja Čepin Čander

Jurij Paljk

Bernard Nežmah

Franci Zavrl

Sebastjan Jeretič

Blaž Mrevlje

Dunja Zupančič

Dragan Živadinov

Demeter Bitenc

Borut Trekman

Bojan Brezigar

Samo Vesel

Drago Gajo

Gregor Mesarič

Jože Horvat

Sebastian Pleško

Darko Tomšič

Tomaž Lipovec

Iztok Vencelj

Miloš Cigoj

Vlasta Kampoš Jerenec

Bojan Stefančič

Alojz Vehar

Matija Zupan

Igor Kršinar

Samo Gabrijelčič

Alenka Vrečar

Jože Grobler

Katarina Kralj

Frenk Kogovšek

 La Declaració sobre Catalunya

Nosaltres, els ciutadans d'Europa, els intel·lectuals eslovens crítics i els pensadors individuals independents,

protestem contra les accions agressives i la política d'un dels països membres de la UE, el Regne d'Espanya, contra el Principat de Catalunya. Condemnem en els termes més enèrgics la violència de les forces militars espanyoles (Guàrdia Civil) sobre els ciutadans catalans que van tractar d'expressar les seva posició sobre el futur de Catalunya mitjançant el vot democràtic l'1 d'octubre de 2017.

És el nostre deure moral recolzar el dret natural dels catalans a tenir un Estat independent, si decideixen fer-ho de manera legal, lliure i democràtica, sense violència policial, intimidació, manipulació mediàtica de tots dos bàndols, manifestacions massives i altres formes de psicosi col·lectiva.

Estem totalment decebuts pel letal silenci de la Comissió Europea, del Consell Europeu, del Consell de Ministres i d'altres institucions de Brussel·les. Temem que no es tracta simplement de no voler-hi veure o de solidaritat ideològica amb el govern de Madrid, sinó també de la manera de valorar-ho que apliquen. Si el que passa a Catalunya "hagués passat" en algun dels antics països comunistes de l'Europa central i oriental, les institucions de Brussel·les i els polítics europeus haurien respost de manera completament diferent.

Creiem que haurien d'haver condemnat la violència de l'Estat contra els seus propis ciutadans realitzada amb l'ús de la policia i / o les forces militars que ha suposat - davant els ulls de la comunitat internacional - la violació de l'article 7 del Tractat Europeu. A més, creiem que haurien d'haver previst una acció pública de possibles sancions polítiques contra un membre de la UE que gosa cometre aquests actes.

Aquesta òbvia desigualtat i el doble estàndard que s'ha fet servir ens preocupa molt. És molt alarmant que, en l'actual situació de la UE, només uns pocs ministres, exministres i expresidents parin atenció a la repressió del Govern espanyol a Madrid contra el poble del Principat de Catalunya, mentre que la gran majoria dels alts responsables de la UE mantenen silenci. No són conscients que aquest mateix silenci és els fa corresponsables d'una possible restauració d'un règim autoritari a les portes de Brussel·les, a les portes de la UE. Resulta que precisament Catalunya, pel seu passat republicà, va patir més durant el règim de Franco (1936-1975). Per tant, Catalunya esdevé un desafiament bàsic de la UE contemporània pel qual la nostra consciència cívica i europea o bé s'aixecarà o bé caurà.

Fa vint anys Eslovènia va seguir un procés similar amb la declaració d'independència respecte de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. No obstant això, la nostra posició va ser més afortunada: el dret a la independència es va recollir en la constitució de l'Estat a punt de ser creat. Abans de l'expressió democràtica de la voluntat del poble eslovè, els votants no van ser amenaçats i no se'ls va infligir cap violència. A més, la situació catalana s'ha complicat també pel fet que alguns partits polítics catalans no són més que filials dels de Madrid, i també cal considerar que la població d'Eslovènia és més homogènia i que no hi va haver ingerències en el procés de votació per part de la policia i / o militars com es va comprovar en els esdeveniments de l'1 d'octubre: confiscació de les urnes electorals, interrupció d'Internet i de les connexions postals regulars i destrucció d'instal·lacions i espais.

El referèndum com a institució és la més alta forma de decisió directa dels ciutadans de qualsevol estat o principat en el món lliure i democràtic. Independentment de la violència de les forces militars espanyoles, la voluntat expressada amb decisió pel poble català per la seva sobirania i independència va resultar prou evident per a la resta de la UE i del món. El Govern espanyol o el Rei d'Espanya no poden canviar aquests fets de cap manera.

D'altra banda, les accions del govern espanyol per crear un ambient anti-català són, al nostre parer, antiquats i preocupants en ple segle XXI. Les imatges que han arribat de Catalunya d'aquests dies es poden comparar amb les dels temps de la desintegració de Iugoslàvia. L'anomenat esperit Milošević va portar, durant les guerres dels anys 90 del segle XX als territoris balcànics, grans patiments i un nombre de víctimes humanes sense precedents, així com destrucció material i un enorme buit espiritual. Si l'única resposta de la monarquia espanyola i del govern espanyol a les intencions catalanes de sobirania i independència és la "contrarevolució" i el rebuig de tot diàleg amb les autoritats catalanes, llavors temem que uns núvols foscos s'acumulin sobre Europa.

Un govern que prohibeix al seu propi poble a l'exercici de la democràcia directa, no és democràtic. El govern que envia a les forces militars emmascarades contra els seus propis ciutadans causa terror i desconfiança. A causa del fracàs de les més altes institucions de Brussel·les en la condemna de l'ús de mètodes d'altres temps per part del govern espanyol contra el Principat de Catalunya, estem convençuts que la societat civil, l'Església Catòlica i els intel·lectuals lliures del món han de parlar .

El que els eslovens van exigir fa un quart de segle i van aconseguir democràticament, no ho podem negar als altres. Especialment a les nacions que es troben necessitades. Amb una absència generalitzada de principis morals, d'ètica i d'honestedat, en aquests temps molt difícils per al poble català, Eslovènia ha de ser, públicament i notòriament, una lluminosa excepció.

Eslovènia ha de ser un far de llibertat per a totes les nacions humiliades i discriminades.

The Declaration about Catalonia

We, the citizens of Europe, critical Slovene intellectuals and the independent individual thinkers,

protest against the aggressive actions and the politics of one of the EU membership countries, the Kingdom of Spain (Spanish: Reino de España), against its Principality of Catalonia (Catalan: Principat de Catalunya). We condemn in the strongest possible terms the violence of  Spanish paramilitary forces (Guardia Civil) over the Catalan nationals who tried to express the visions on the future of their Catalonia - by democratic voting - on October 1st 2017.

It is our moral duty to support the natural right of the Catalans to have an independent state - if they decide to do so legally, freely and democratically, without police violence, intimidation, media manipulation on both sides, mass rallies and other forms of collective psychosis.

We are utterly disappointed with the murderous silence of the European Commission, the European Council, the Council of Ministers and other institutions of the Brussels in question. We are afraid it is not just about turning the blind eye to or ideological solidarity with the government in Madrid, but also about their own double standards. If Catalonia "happened" to one of the former communist countries of the Central and Eastern Europe, the Brussels institutions and the European politicians would have responded completely differently.

We believe they would have condemned the state violence against its own citizens by the use of the police and/or paramilitary forces and would have brought the violation of the Article 7 of the European Treaty to the attention of the international community. Furthermore, we believe they would have brought up a public threat of the possible political sanctions against the perpetrator member of the EU.

This obvious inequality and the double standards in place make us very much concerned. It is very alarming that in the current EU situation only a few prime ministers, ministers and former presidents pay attention to the oppression of the Spanish government in Madrid against its own people of the Principality of Catalonia, while the vast majority of the EU top state officials are silent. They are not aware it is this very silence that makes them co-responsible for a possible restauration of an authoritarian regime at the doorsteps of the Brussels, at the doorsteps of the EU. For it is precisely Catalonia, which, due to its republican past, suffered the most during the Franco regime (1936-1975). Therefore, Catalonia is the basic test of the contemporary EU at which our civic and European consciousness will rise or fall.

Twentysix years ago Slovenia took the same path with the declaration of independence from The Socialist Federal Republic of Yugoslavia, however, our position was more fortunate: the right to independence was written in the constitution of the soon-to-be-gone state. Prior to the democratic expression of the will of the Slovenian people the voters were not threatened and no violence was excersied upon them. Furthermore, the Catalan situation proves to be more complicated also by the fact that some Catalan political parties are nothing but Madrid subsidiaries, that the population of Slovenia was more homogeneous and that there was no interruption of the voting process by the police and/or paramilitary forces as witnessed in the events of October 1st: confiscation of the electoral boxes, disruption of the internet and the regular postal connections and the destroyment of other facilities and installations.

The referendum as an institution is the highest form of direct decision-making of the nationals of any state or principality in the free and democratic world. Regardless of the violence of the Spanish paramilitary forces, the strongly expressed will of the Catalan people for sovereignty and independence was sufficiently clear to the rest of the EU and the world. The Spanish Government or the King of Spain for that matter cannot change the fact in any way.

Moreover, the actions of the Spanish government to create an anti-Catalonian mood are, in our opinion, outdated in the 21st century and worrisome. The scenes from 21st century Catalonia can be compared to the scenes from the times of the disintegration of Yugoslavia. The so called Milošević spirit brought, during the wars in the 90s of the 20th century on the Balkan territories, immense suffering and unprecedented human casualties, material destruction and a huge spiritual emptiness. If the only answer from the Spanish monarchy and the Spanish government to Catalan tendencies for sovereignity and independence is the "counterrevolution" and the rejection of dialogue with the Catalan authorities, then it is our fear that dark clouds are gathering over Europe.

The government, which prohibits its own people from exercising direct democracy is not democratic. The government that sends paramilitary masked forces upon its own citizens causes fear and distrust. Due to the failure of the highest Brussels institutions in condemning the outdated and medieval methods of the Spanish government upon the Principality of Catalonia, we are convinced that the civil society, the Catholic Church and the free-thinking intellectuals of the world must speak out.

What Slovenians demanded for ourselves a quarter of a century ago and won democratically, we cannot deny to others. Especially the nations in need. With the general lack of moral principles, ethics and honesty at this very hard times for the Catalan people, Slovenia must be publicly and loudly a bright exception.

Slovenia must be a beacon of freedom for all humiliated and discriminated nations.

La Declaración sobre Cataluña

Nosotros, los ciudadanos de Europa, los intelectuales eslovenos críticos y los pensadores individuales independientes,

protestamos contra las acciones agresivas y la política de uno de los países miembros de la UE, el Reino de España, contra el Principado de Cataluña. Condenamos en los términos más enérgicos la violencia de las fuerzas militares españolas (Guardia Civil) sobre los ciudadanos catalanes que trataron de expresar las visiones sobre el futuro de Cataluña mediante el voto democrático el 1 de octubre de 2017.

Es nuestro deber moral apoyar el derecho natural de los catalanes a tener un Estado independiente, si deciden hacerlo de manera legal, libre y democrática, sin violencia policial, intimidación, manipulación mediática de ambos bandos, manifestaciones masivas y otras formas de psicosis colectiva.

Estamos totalmente decepcionados por el letal silencio de la Comisión Europea, del Consejo Europeo, del Consejo de Ministros y de otras instituciones de Bruselas. Tememos que no se trata simplemente de cerrar la vista o de solidaridad ideológica con el gobierno de Madrid, sino también del propio rasero que aplican. Si lo que ocurre en Cataluña "hubiera pasado" con alguno de los antiguos países comunistas de Europa central y oriental, las instituciones de Bruselas y los políticos europeos habrían respondido de manera completamente diferente.

Creemos que deberían haber condenado la violencia del Estado contra sus propios ciudadanos por el uso de la policía y / o las fuerzas militares que habría supuesto la violación del artículo 7 del Tratado Europeo ante los ojos de la comunidad internacional. Además, creemos que deberían haber previsto una pública amenaza sobre las posibles sanciones políticas contra un miembro de la UE que comete tales actos.

Esta obvia desigualdad y el doble estándar que se ha usado nos preocupa mucho. Es muy alarmante que, en la actual situación de la UE, sólo unos pocos ministros, ex ministros y ex presidentes presten atención a la represión del Gobierno español en Madrid contra su propio pueblo del Principado de Cataluña, mientras que la gran mayoría de los altos responsables de la UE mantienen silencio. No son conscientes de que es este mismo silencio es el que les hace corresponsables de una posible restauración de un régimen autoritario a las puertas de Bruselas, a las puertas de la UE. Resulta que precisamente Cataluña, por su pasado republicano, sufrió más durante el régimen de Franco (1936-1975). Por lo tanto, Cataluña se convierte en un desafío básico de la UE contemporánea por el que nuestra conciencia cívica y europea se levantará o bien caerá.

Hace veintiséis años Eslovenia siguió un proceso similar con la declaración de independencia respecto de la República Federal Socialista de Yugoslavia. Sin embargo, nuestra posición fue más afortunada: el derecho a la independencia se recogió en la constitución del Estado a punto de ser creado. Antes de la expresión democrática de la voluntad del pueblo esloveno, los votantes no fueron amenazados y no se les infligió ninguna violencia. Además, la situación catalana se ha complicado también por el hecho de que algunos partidos políticos catalanes no son más que filiales de los de Madrid, y también hay que considerar que la población de Eslovenia es más homogénea y que no hubo injerencias en el proceso de votación por parte de la policía y / o militares como se comprobó en los acontecimientos del 1 de octubre: confiscación de las urnas electorales, interrupción de Internet y de las conexiones postales regulares y destrucción de instalaciones y espacios.

El referéndum como institución es la más alta forma de decisión directa de los ciudadanos de cualquier estado o principado en el mundo libre y democrático. Independientemente de la violencia de las fuerzas militares españolas, la voluntad expresada con decisión por el pueblo catalán por su soberanía e independencia resultó suficientemente evidente para el resto de la UE y del mundo. El Gobierno español o el Rey de España no pueden cambiar estos hechos de ningún modo.

Por otra parte, las acciones del gobierno español para crear un ambiente anti-catalán son, en nuestra opinión, anticuados y preocupantes en pleno siglo XXI. Las imágenes que han llegado de Cataluña de estos días se pueden comparar con las de los tiempos de la desintegración de Yugoslavia. El llamado espíritu Milošević trajo, durante las guerras de los años 90 del siglo XX en los territorios balcánicos, grandes sufrimientos y un número de víctimas humanas sin precedentes, así como destrucción material y un enorme vacío espiritual. Si la única respuesta de la monarquía española y del gobierno español a las intenciones catalanas de soberanía e independencia es la "contrarrevolución" y el rechazo de todo diálogo con las autoridades catalanas, entonces tememos que unas nubes oscuras se acumulen sobre Europa.

Un gobierno que prohíbe a su propio pueblo el ejercicio de la democracia directa, no es democrático. El gobierno que envía a las fuerzas militares enmascaradas contra sus propios ciudadanos causa terror y desconfianza. Debido al fracaso de las más altas instituciones de Bruselas en la condena del uso de métodos de otros tiempos por parte del gobierno español contra el Principado de Cataluña, estamos convencidos de que la sociedad civil, la Iglesia Católica y los intelectuales libres del mundo deben hablar.

Lo que los eslovenos exigieron hace un cuarto de siglo y lograron democráticamente, no se lo podemos negar a otros. Especialmente a las naciones que se hallan necesitadas. Con una ausencia generalizada de principios morales, de ética y de honestidad, en estos tiempos muy difíciles para el pueblo catalán, Eslovenia debe ser, públicamente y notoriamente, una luminosa excepción.

Eslovenia debe ser un faro de libertad para todas las naciones humilladas y discriminadas.